Salvador Espriu 

índice

La vora del mar...

Els meus ulls ja no saben

Sentit a la manera de Salvador Espriu

LA VORA DEL MAR...»

 A la vora del mar. Tenia

una casa, el meu somni,

a la vora del mar.

 Alta proa. Per lliures

camins d'aigua, l'esvelta

barca que jo manava.

 Els ulls sabien

tot el repòs i l'ordre

d'una petita pàtria.

 Com necessito

contar-te la basarda

que fa la pluja als vidres!

Avui cau nit de fosca

damunt la meva casa.

 Les roques negres

m'atrauen a naufragi.

Captiu del càntic,

el meu esforç inútil,

qui por guiar-me a l'alba?

Ran de la mar tenia

una casa, un lent somni.

PULSA AQUÍ PARA LEER POEMAS RELACIONADOS CON EXILIADOS

 Y AQUÍ PARA LEER POEMAS SOBRE EL MAR

ir al índice

 ELS MEUS ULLS JA NO SABEN

 Els meus ulls ja no saben

sinó contemplar dies

i sois perduts. Com sento

rodar velles tartanes

pels rials de Sinera!

Al meu record arriben

olors de mar vetllada

per clars estius. Perdura

en els meus dits la rosa

que vaig collir. I als llavis,

oratge, foc, paraules

es devingudes cendra.

ir al índice

 SENTIT A LA MANERA DE SALVADOR ESPRIU

 He de pagar el meu vell preu, la mort,

i avui els ulls se'm cansen de la llum.

Baixats amb mancament tots els graons,

m'endinsen pel domini de la nit.

 Silenciós, m'alço rei de la nit

i em sé servent dels homes de dolor.

Ai, com guiar aquest immens dolor

al clos de les paraules de la nit?

 Passen el vent, el triomf, el repòs,

per rengles d'altes flames i d'arquers.

Presoner dels meus morts i del meu nem,

esdevinc mur, jo carninat per mi.

 I em perdo i sóc, sense missatge, sol,

enllà del cant, enmig dels oblidats

caiguts amb por, només un somni fosc

del qui sortí dels palaus de la llum.

ir al índice